La bella i la bestia
Si el discurs del saxo de Jessy J. No és per a tirar coets, el vocal és
per a llogar cadiretes. No és que l’afinació sigui la cara de presentació; però
la desentonació és la seva creu.
Smooth jazz mengívol el d’aquesta artista que ha treballat amb Michael
Bublé o The Temptations –i se l’hi hauria pogut encomanar qualque cosa més- amb
una més que qüestionable llatinitat de Txa-txa-txa i allunyats referents del
Santana més pletòric i comercial.
La segona part fou molt més intensa i plena d’efervescències
guitarrístiques d’un Nick Colionne embotit en un vestit entre salmó i rosa
pastel, que ens demostrà que el dia que ens falti George Benson, té un fidel
successor. I això ja val molt.
En el que coincideixen ambdós, es en la transformació de la seva
dissertació musical depenent si toquen amb altre o sota la seva presidència.
Ara bé, si la bella Jessy hi guanya considerablement compartint escenari, la
bestia de Nick és senzillament diferent però igual de convincent.
Continuarem en el Mallorca Smooth Jazz Festival.
Bon dia i bona sort.
(Jessy J)
(Jessy J)
(Nick Colionne)
(Nick Colionne)
No hay comentarios:
Publicar un comentario